El meu fill té TDAH

El meu fill té TDAH

4 junio, 2018

Compartir en redes

Ja fa uns quants anys, s’ha posat molt de moda el TDAH. La majoris de pares creuen que els seus fills tenen TDAH, s’ha sobrediagnosticat i el que és pitjor s’ha sobremedicat. El cas més curiós que m’he trobat durant la meva carrera professional van estar uns pares que, quan vaig fer amb ells la primera entrevista i els hi vaig preguntar perquè venien, em van dir què perquè el seu fill tenia TDAH. Innocent de mi en aquella època, vaig preguntar qui l’havia diagnosticat (si un neuropsicòleg, psiquiatra, al CSMIJ…), i la seva resposta va ser que ells ho havien vist per internet. Quan el meu cervell va tornar a connectar amb la meva capacitat de parla, els hi vaig dir que què volia dir que ho havien vist a internet. Van dir-me que ells van teclejar TDAH a un cercador web i que el que posava li passava al seu fill, i què per això venien. Un cop els vaig convèncer de que fer un diagnòstic no és tan senzill com llegir i adjudicar conductes, vaig aconseguir que em deixessin fer una exploració més exhaustiva del nen. El que vaig trobar és que era un nen amb un vincle desestructurat i no sabia com s’havia de relacionar amb la resta del món.

Què vull dir amb tot això? Compte, ficar-nos a internet i explorar per saber més sobre diferents coses no fa que en siguem experts així que abans consultem a un professional que son els que poden realitzar diagnòstics.

Us dono unes quantes senyals d’alerta per saber quan cal consultar.

1. És un nen/a molt mogut. Això va en referència de l’edat. Si un nen es mou molt, però en tot moment està present en l’activitat que fa no és signe de patologia. Els nens és mouen, sí, es mouen molt. Arriben a un “planeta” on han de descobrir per ells mateixos com funciona tot i com ho poden utilitzar pel seu benefici. Com no s’han de moure? Sinó no sobreviurien!

2. Ho perd tot. Si es cert que els nens amb TDAH acostumen a perdre objectes o a oblidar-se’ls (deixar-se els llibres a l’escola i no poder fer deures o no portar-los a l’escola), això no és conducta suficient per diagnosticat un TDAH. Perdre coses pot ser símptoma de diferents situacions, com passar per un estat d’angoixa o depressió, etc.

3. Actua sense pensar. En aquest cas, cal tenir en compte que les connexions neuronals del sistema prefrontal (que és el que controla i frena els impulsos) està en ple desenvolupament, és normal que els nens actuïn i després pensin. La diferència amb els nens amb TDAH és que totes les seves accions ( quasi totes) no estan planificades, per això els hi funciona molt bé donar-los pautes, perquè així ells poden avançar-se a l’acció.

4. Discurs dispers. Comencen parlant de que han fet a l’escola i en menys d’un minut ens han parlat de 5 coses diferents però de totes a mitges. La seva capacitat d’estructuració és molt pobre, i cal que s’entrenin per poder realitzar un discurs coherent i coordinat.

5. Sembla sord, no s’entera de res. Quan els hi parles de vegades, sembla que siguin sords perquè no fan cap cas, encara que se’ls hi digui cridant. A més, quan se li fan fer tres tasques no és capaç ni d’acabar la primera. Això és relaciona amb la dificultat d’atenció que presenten, no poden retenir tanta informació conjuntament.

Aquestes són algunes de les senyals que ens poden alerta de què, alguna cosa passa. Pot ser TDAH o pot no ser-ho, pot ser simplement una mala adaptació i amb unes quantes pautes al nen i als pares la seva vida canviï significativament.

Perquè sigui TDAH aquestes senyals primer cal que es donin juntes a més d’altres factors.

Molt bé, amb aquestes senyals doncs, es pot acudir a un especialista afirmant que el meu fill té TDAH? No. Es pot acudir a l’especialista exposant les senyals que ens preocupen de la conducta del nostre fill, però no podem fer diagnòstic, mai, si no estem qualificats per fer-ho podem posar una etiqueta.

En aquest cas, pot visitar-nos, i amb un bon diagnòstic de la neuropsicòloga i una bona exploració clínica podrem veure si és TDAH o no, i com hem d’actuar.

Espero que us sigui d’ajuda i si necessiteu més informació no dubteu en contactar amb el centre on podrem clarificar tots els vostres dubtes.

Jèssica Valldeoriola
Psicòloga Infantil i Juvenil. Especialista en Mindfulness, Realitat Virtual, i noves teràpies en Psicologia Infanto Juvenil. Terapeuta especialista en EMDR i Trauma Infantil.

¿Te ha gustado este artículo? Escribimos para ayudarte a crecer, a comprender cómo funciona tu mente y a regularte emocionalmente. Suscríbete para recibirlos por email.

Solicitar información

    Solicitar más información

    Rellene el formulario para recibir más información.

    Abrir el chat