Tinc una malaltia respiratoria. Què puc fer?
Tinc una malaltia respiratoria. Què puc fer?
25 enero, 2018De què parlem quan ens referim a problemes respiratoris?
Des dels refredats comuns fins les infeccions respiratòries com les pneumònies. Si fem un inventari sobre algunes de les patologies més comunes les podem classificar en:
Agudes i cròniques: tal com les bronquiolitis, les pneumònies o les atelèctasi. Les cròniques són un ventall més ampli en els que s’inclouen l’asma, les broncodisplàsies o les al·lèrgies respiratòries.
Del tracte aerodigestiu: Engloben problemes a la deglució i responsables per tant de broncoespasmes recidivats per haver empassat un cos estrany.
Associades al reflux gastroesofàgic: El reflux produeix una hipersecreció a les vies aèries altes i pot causar rinorrees recurrents en nadons.
Associades amb les infeccions ORL: Les infeccions de les vies respiratòries altes constitueixen una part important de les causes d’infeccions bronquials per acumulació de secrecions.
Quins són els objectius del tractament respiratori?
La prevenció de la pèrdua d’elasticitat pulmonar degut a la infecció.
Prevenció de deformitats toràciques.
Millorar la funció respiratòria tan de vies superiors com inferiors.
Eliminar l’excés de mucositat de les vies respiratòries afavorint la resolució dels processos respiratoris com les bronquitis, sinusitis o pneumònies..
Qui se’n pot beneficiar?
Tan adults com petits (nadons fins a adolescents) amb problemes respiratoris poden rebre aquest tipus de tractament manual. De ben petits es pot treballar amb ells per optimitzar la seva funció pulmonar i a partir dels 2-3 anys, quan el nen comença a ser més col·laborador, s’afegeixen tècniques en què ells mateixos són els protagonistes i per tant se’ls fa partícips del seu propi tractament amb un objectiu paral·lel, prendre consciència i aprendre la importància del bon funcionament pulmonar.
La incidència de les malalties respiratòries a l’edat pediàtrica està relacionada, amb l’augment de naixements de bebès prematurs que, per immaduresa pulmonar, són més susceptibles a tenir problemes respiratoris. Per una altra banda, el conjunt de factors ambientals com l’exposició al tabac o la contaminació col·laboren a patir problemes respiratoris en els més petits de la casa.
El resultat recau en nens i nens que tenen excés de mucositat durant un temps perllongat, tan en les vies respiratòries superiors (nas, sinus nasals o faringe) com en les vies respiratòries inferiors (bronquis i pulmons).
Com pot ajudar la fisioteràpia i l’osteopatia als infants amb problemes respiratoris?
El primer cop que el nostre fill va a l’osteòpata, realitzem una anamnesi completa; el pares ens expliquen com ha anat l’embaràs, el part i què li ha passat al nen des del seu naixement fins al moment de la visita.
Després es realitza un estudi postural complet i una exploració general, per arribar al diagnòstic osteopàtic, i iniciar finalment el tractament més adequat a cada cas. A l’apartat respiratori, l’exploració física avalua, complementàriament al diagnòstic mèdic, el problema respiratori.
Amb algun joc intercalat a la sessió i tenint en compte la patologia, realitzem les tècniques manuals adequades per reconduir la mecànica ventilatòria, així com un drenatge de secrecions per a poder expulsar el moc de forma senzilla.
La reeducació de la tos en el cas que el nen sigui col·laborador, així com les correctes mesures d’higiene nasal formem part del tractament per a poder prevenir recaigudes i disminuir el temps de medicació.
Amb la fisioteràpia respiratòria i l’osteopatia es realitzen tècniques suaus valorant l’estat fisiològic de les estructures respiratòries del nadó i el nen tot amb l’objectiu de mobilitzar la mucositat i disminuir la tos per a normalitzar l’alimentació i la son així com evitar sobreinfeccions i complicacions respiratòries.
Núria Salavert Moreno
Diplomada en Fisioteràpia- Osteòpata DO; especialista en fisioteràpia respiratòria
